LES HORES DE PLOM

 
Só astrac de mi mateix,

de parlar am’ un verb

al futur o al condicional,

de les mateixes litanies

dilluns

dimarts

dimecres

dijous

divendres

dissabte

só astrac de diure

“glòria in excelsis”

al diumenge que arriba

a cavall de un calendari

pintat de nàusea i bòmits;

só astrac de sentir parlar

de guerres i de morts;

só astrac de veure la terra

que se fa més fonguda

perquè s’escava una nova tomba;

só astrac de fer cues als oficis

nedant, de estiu,

entre olors de cada manera

i menjant-me, de hivern,

les dents pel fred;

só astrac de pensar

als fills de l’amor

sempre tesos

i prompts a troncar-se

... i encara tantes

i tantes coses

que m’astraquen

i que ampli les sabates

dels pensaments,

que un dia o l’altro

portaré a ressolar

ama crisantems en gramalles.

 
_ Antoni Coronzu _
poeta alguerés (1944)