Ohi, qui estrac que estic de la mia
codarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’anar-me’n,
vers al nord,
on diun que la gent és neta
i noble, culta, rica, llibre,
desperta i feliç!
Aleshores, a la confraria, los germans dirien
desaprovant: “Com lo pardall que deixa ‘l niu,
així l’home que se’n va del sou lloc”,
mentres jo, ja a lluny, m’en riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aqueix meu àrid país.
Però no tenc de seguir mai lo meu sòmiu
i me fermaré en aquí fins a la mort.
Perquè só també assai codard i salvatge
i vull bé en demés amb una
desesperada dolor
a aquesta mia pobra,
bruta, trista, infausta pàtria.

_ Salvador Espriu _
Poeta català, 1913-1985
(Adaptació a la variant algueresa de Pere Lluís Alvau)